Karl Rove acaba de donar el seu resultat final

El gran gurú republica, l’arquitecte de les grans victories de Bush, dóna Obama com a guanyador i de forma molt clara. Realment ho ha dit tant clarament perquè creu que aquests seran els resultats o és perquè vol mobilitzar alguns republicans com per exemple en l’Estat de Florida, on les coses estan molt ajustades? Les enquestes no acostumen a donar uns resultats tant clars com els que presenta Karl Rove, però si que mostren una tendencia clara. Si avui es confirmen aquests resultats Barack Obama, serà el 44 è president dels Estats Units. A més a més aquests resultats combinats amb els resultats que en principi estan previstos en el Congrés i el Senat, faran que Barack Obama sigui un dels presidents amb més sort de la recent història d’Estats Units, ja que tindrà, el partit democrata, majoria a les dues camares i això en principi li permetrà poder fer les reformes que ell té previstes.

crònica des de washington 1

Ahir va ser el primer dia de la setmana que estarem a Washington. Vam visitar la zona de la Casa Blanca, Lincoln Monument i els Arxius Nacionals. Avui, toca el Capitol, Jefferson’s Monument i el la zona dels Presidents. Ahir a la nit vam sopar amb Xavi Dominguez, un català de Reus, que després d’haver estat treballant durant molt temps pel PSC, va decidir venir a fer les ameriques, sobretot a la zona de Centre Amèrica. El sopar va estar bé, però tampoc les seves reflexions ens van aportar masses coses noves.

 

Hi ha partit encara?

 

De tots l’expedició dels 16 de Washington, en Pau Canaleta i jo mateix, som els dos únics, que encara no ho tenim del tot clar que això està guanyat per part del Obama. Les enquestes diuen que la diferencia és de 6 punts, però que hi ha un 13 % d’indecisos. Aquest fet és el que em fa pensar que no hi ha res segur, tot i que Obama, només necessita guanyar en els mateixos Estats on ho va fer Kerry i sumar l’Estat Ohio. Amb això la seva victoria és segura. Però Ohio canviarà a democrata? Des de fa més de 50 anys aquest Estat, sempre ha marcat el guanyador de les eleccions americanes, només un President no hi va guanyar, JFK.

 

Si encara em costa de creure que això serà un passeig pel senador d’Illinois, és perquè el factor racial acabarà influint d’alguna manera, i tot i que penso que la campanya de McCain ha sigut un desastre, aquests últims dies, ha trobat el to amb en Joe de Plumber i sobretot dient que si guanya Obama, la seva administració serà una administració socialista, i això podria ser un factor determinant per alguns indecisos. És més si aquests dies les enquestes estan reduint la distància entre Obama i McCain, es degut a aquests dos factors, per lo tant a menys de 24 hores perquè comenci the election day, encara la cosa està oberta. Factor racial i factor efecte guerra freda; un negra i socialsita. Això els americans ho comprarant encara que estiguin en moments de depressió economica? Demà ho veurem, però a menys de 24 hores, encara no ho veig del tot clar, tal i com la premsa catalana i espanyola ens han anat explicant durant tots aquests dies.

 

Bon dia Washington

Després d’una llarga absència en el bloc, avui el reprenc des de Washington. Ahir a la nit els 16 de washington, vam arribar a la capital política del món. El viatge va ser llarg perquè l’enllaç que teniem des de Londres era de set hores, però tot i així va anar tot molt bé. Només arribar, i un cop vam haver deixat les maletes, vam anar a fer una copeta al Jacks bar. Una cervesa 5 euros, comencem malament!!!!

Com que tots estavem cansats, vam anar a dormir rapidet, a la 1 a.m tots estavem al llit. Aquest matí, a les 7 ja estavem desperts, el Marc, el Carlos i el Guillem. Aquest últim, ja ha anat a corre fins a la White House. Jo hi aniré ara aviat, perquè des de que vam sortir només he fet que menjar i pder que fem una mica d’esport.

Ahir, abans d’anar a fer la primera cervesa vaig trucar a la meva familia americana que viuen a California. Un estat que està molt decidit a favor d’Obama, però m’ha xocat perquè tot i ser molt liberals en temes morals, la gent del seu voltant estan traumatitzats perquè el dia 4 a part de votar pel president han de votar també per si legalitzant els matrimonis homosexuals. Jo els he explicat que a Espanya, fa més o menys uns 2 dos anys ja vam passar per aquest procés però que ja estava superant-se. L’ambient  a Washington, com no potser d’una altre manera és pro Obama, les finestres d’alguns edificis tenen enganxines a favor d’Obama. Avui tenim el dia per fer les visites turistiques i el vespre anem a sopar amb el Xavi Dominguez, un assessor polític català que treballa en països centre americans, sobretot a Mèxic. Aquest vespre començaré a explicar amb més detall les primeres impressions polítiques i com vaig veient el tema de les eleccions del dia 4. Adjunto foto de l’esmorzar d’avui.

Obama guanya el segon debat

 

Aquesta matinada, hem pogut veure el segon debat dels tres que s’han de fer.

El primer, ja vaig comentar en un post anterior que creia que havia guanyat McCain. En aquest segon, crec que ha guanyat clarament Obama, perquè es presenta molt més pròxim a la gent, parla amb un llenguatge més planer i més entenedor i es dirigeix a la gran bossa de votants que és la classe mitja. La posada en escena l’afavoreix, però sobretot crec que guanya perquè sap trobar les paraules claus en cada moment i fixa molt millor el seu missatge que no pas McCain.

 

John McCain no sap o no troba la manera de deixar de parlar d’economia, o de donar-li la volta als temes de caràcter financer. No es treu de sobre la mala imatge de formar part del mateix partit que Bush. Els demòcrates, pensen que ha sigut el pitjor president de la història per temes com Irak i l’enfonsament de l’economia per exemple. Els republicans, tampoc l’estimen gaire en aquests moments, perquè la medicina que vol aplicar sobre l’enfonsament de l’economia va en contra del principal punt dels republicans: que l’Estat intervingui més del compte, i sinó observeu com els republicans que tenen eleccions també el dia 4 per revalidar el seu escó en el Senat, o a la Cambra de Representants, han votat contra el Pla del President. I els independents, en aquests moments només pensen en la seva butxaca, i com que veuen que l’economia va malament, carreguen contra Bush i de retruc cap a Mc Cain.

 

La campanya està agafant un ritme de creuer que és molt favorable a Obama i si McCain no troba uns bons spin doctors, que li trobin el to i el missatge per fer-se creïble en temes econòmics, ja no tindrà gaires coses a fer.

La campanya està agafant un ritme de creuer que és molt favorable a Obama i si McCain no troba uns bons spin doctors, que li trobin el to i el missatge per fer-se creïble en temes econòmics, ja no tindrà gaires coses a fer.

 

Fixeu-vos en el mapa electoral que ha dibuixat el “Príncipe de las Tinieblas”, el gran gurú Karl Rove. Rove, en aquests moments ja dóna per guanyador a Obama.

Doncs si un gran expert com ell, ja el dóna com a guanyador, els mortals què hem de pensar?

Tot i així, com deia ahir en un altre post, els seus alumnes intentaran contradir el mestre fent una campanya de lo més bruta que es pugui, per tal de fer President a McCain.

 

Els deixebles de Karl Rove entren en campanya

 

 

 

Karl Rove, el gran gurú de l’administració Bush, l’home que el va fer arribar a la Casa Blanca i el que va fer que guanyés la reelecció l’any 2004, sempre va tenir molt clar que per guanyar s’hi val tot. En les primàries republicanes de l’any 2000, va destrossar a l’actual candidat d’aquest partit, John Mc Cain. Doncs aquest gran gurú, té deixebles i com a republicans que son, en aquests moments treballen per a Mc Cain.

 

El ticket Mc Cain-Pallin, en aquests moments ho té malament segons totes les enquestes (avui Gallup dóna 50-42 favorable a Obama-Biden). L’efecte Pallin, que va servir per mobilitzar l’ala més dretana i conservadora dels republicans, que no eren grans entusiastes de Mc Cain per ser un maverick i poc religiós amb alguns temes, s’ha esfumat perquè l’economia ha entrat en joc i de quina manera. Els valors tradicionals hi segueixen sent, però en aquests moments pesa molt més la butxaca del ciutadà de peu. 

 

Obama en aquests moments, representa molt millor el canvi, una millor manera de fer política a Washington (el lloc dels pecadors per molts americans) que els ha portat a estar com estan, per això els deixebles de Karl Rove han entrat en escena. Mc Cain, no pot lluitar amb la idea del canvi, no es treu de sobre que és del mateix partit que George Bush, i no es treu de sobre sobretot l’enamorament de la premsa cap a Obama. Per això els deixebles de Rove, es passaran els pròxims 27 dies atacant de forma bruta a Obama, li diran de tot, intentaran fer veure que és membre d’Al-Qaeda, que té connexions amb la mafia, que al poble on viu la seva pobre iaia a Kenya, es practica l’ablació a les nenes, que és musulmà, etc. Tot per desacreditar i canviar la dinàmica de la campanya, perquè saben que si segueixen parlant d’economia ho tenen tot perdut. Per això hem vist aquest cap de setmana que Pallin atacava durament Obama. Mc Cain en principi en quedarà una mica al marge per no semblar que és ell qui l’ataca personalment. 

 

Aquest és un altre canvi d’estratègia de Mc Cain, una estratègia que ha anat canviant des de fa moltes setmanes, un síntome clar de que no tenen una estratègia clara i definida. Tot i axí, veurem si amb la nova estratègia de desprestigi dels deixebles de Rove, aconsegueixen canviar la dinàmica o no. Ho veurem de seguida, si Obama els juga al joc i es dedica a contestar-los i no parla dels seus temes de campanya, voldrà dir que l’estratègia dels republicans ha funcionat, si pel contrari segueix parlant d’economia Obama seguirà molt per endavant a les enquestes.

 

Demà faré el post de després del debat.

Escenari polític a Andorra a 7 mesos de les eleccions

Estem a set mesos vista de les eleccions generals i el panorama polític segueix molt incert.

En aquests moments, al consell general (parlament) hi ha quatre partits representats: el PLA amb 14 consellers, el PS amb 10, la coalició CDA+S21 amb 2 i RD amb 2. Però la pregunta que en aquests moments es fan els votants d’Andorra és quants i quins partits participaran a les eleccions de l’any vinent? Quins candidats hi haurà?

De moment, l’únic partit que ja ha escollit candidat és el PS, que presentarà com a cap de llista a l’etern aspirant, Jaume Bartumeu. El PLA es presentarà segur ,és el partit més antic i el partit de Govern des de fa 14 anys, però qui serà el seu candidat? La teoria diu que hauria de ser l’actual Cap de Govern Albert Pintat, però degut a la mala gestió del seu govern i sobretot a la mala imatge que té la gent d’aquest, fa que el panorama dins dels liberals sigui molt incert. La coalició CDA+S21 s’ha unificat dins d’un nou partit, la UNC. Aquest partit està creixent a costa d’emprenyats del PLA. L’any 2005, Renovació Democràtica (RD) es va presentar juntament amb el PS formant una coalició anomenada L’Alternativa, però el maig d’aquest any la coalició es va trencar i els dos membres de RD van formar grup propi al parlament. A hores d’ara, encara no han anunciat ni sí es presentaran en les properes eleccions generals, o si ho faran a través d’una coalició amb un altre partit. Els Verds, també han anunciat que es presentaran, tot indica que serà la seva líder Isabel Lozano qui encapça-li la llista. Aquest partit té molt poques opcions de tenir representació parlamentària.

Mentres el panorama segueix així d’incert, un grup d’ex-membres del PS (banda moderada i més pròxima al centre) i un grup d’ex militants del PLA (banda moderada i centristes), estan intentant constituir un nou partit polític. Un grup que si finalment es constitueix amb partit polític, seria el partit bisagra entre els dos grans (PLA i PS). Difícilment aquest partit podria guanyar les eleccions però si que podria obtenir un molt bon resultat, que fins i tot, encara que fos la tercera força amb vots i escons els podria arribar a fer governar.

Com podeu veure, l’escenari no està gens clar, el PLA s’està desintegrant, el PS que semblava que ho tenia tot de cara, no està cohesionat en aquests moments i està patint algunes fugues cap al centre, dos nous partits poden sorgir, etc. Arribat aquest punt, alguns de vosaltres us preguntareu com pot ser que encara no se sàpigui res de res? Doncs perquè a Andorra, votaran unes 20.000 persones i qui més qui menys coneix els candidats o els membres que puguin integrar una llista, i això, fins ara, ha pesat molt davant dels votants a l’hora d’anar a excercir el seu dret a vot.

Les campanyes comencen a ser mediàtiques des de les darreres eleccions comunals de desembre de l’any passat. Fins ara, el més important era realitzar un bon “porta a porta”, però degut al gran increment de votants en els últims anys, fa que en dues de les set parròquies del país com Andorra la Vella o Escaldes-Engordany sigui cada cop més difícil realitzar-lo. El debat ideològic i de valors entre els partits fins ara ha sigut molt pobre. Hi ha una batalla més per defensar els interessos particulars dels membres d’aquell partit que no pas per l’interès general del país, i això sembla que no canviarà, tot i que la crisi econòmica mundial, que evidentment, en un país tant petit on l’econòmia està molt lligada al turisme, encara sigui més greu. És a dir, o l’escenari canvia molt en els propers mesos, o tot sembla indicar que la política andorrana seguirà sent una política com la de les mítiques películes de Don Camilo i Don Pepone.

Obama vs Mc Cain (primer debat)

 

He volgut estrenar aquest bloc, el dia del primer debat de electoral de les eleccions americanes. Després de veure en directe el debat juntament amb alguns dels companys que marxarem a Washington a principis de novembre per anar a seguir el final de la campanya faré algunes reflexions sobre el debat. En primer lloc, és difícil dir qui ha sigut el guanyador, uns diran que Obama, uns altres diran que Mc Cain, però al final no compte tant dir qui ha guanyat sinó el que la premsa americana diu que ha guanyat. És aquí justament on es comença a crear l’opinió que després fa que la gent digui que ha guanyat l’un o l’altre i que fa decantar molts vots. Per això els equips de campanya a l’acabar el debat s’esforçaran a intentar convèncer als periodistes que el seu candidat ha sigut el guanyador. Jo personalment, penso que ha guanyat Mc Cain pels punts. Obama, ha començat dubitatiu i no encertava amb el to alhora de parlar del gran problema dels Estats Units, l’economia. Se l’ ha vist incòmoda en tot el debat. En economia, en teoria hauria d’haver estat millor que Mc Cain que ja va dir en el seu moment que ell no hi entenia gaire. Avui, no és que s’hagi vist que Mc Cain hagi après molt d’economia en els últims dies, però si que ha dit allò que els americans volen sentir, cut taxes, ha col.locat molt bé el seu missatge. Obama no ha sapigut cap girar-ho, no ha sapigut fer allò que va fer tant i tant bé al 1992 Bill Clinton, triangular. L’altre gran tema del debat, ha sigut defensa i seguretat, terrenys favorables a Mc Cain, on Obama s’ha defensat perquè s’ha cenyit al seu missatge de diàleg amb tothom, però ha hagut de perdre massa temps explicant-se davant del atacs de Mc Cain. Obama sempre ha anat a remolc, Mc Cain l’ha anat posant contra les cordes constantment, això si, Obama se n’ ha sortit cada vegada, però no acabava de tornar-li, només es defensava i no atacava. En resum, Mc Cain ha atacat, i s’ha presentat com un candidat convençut amb els seus valors i ideals, i Obama ha estat quasi sempre a la defensiva. Mc Cain, ha sapigut transmetre més una imatge de comandant en cap. Ah!!! La batalla pels vots dels jueus també ha sigut per Mc Cain, que sempre els ha posat com a exemple de gran aliat i ha garantit la seguretat de l’ Estat israelià davant dels possibles atacs d’Iran, Palestina, etc. Per últim, dir que les expectatives del debat eren favorables a Obama, això també ha fet que per poc que la gent cregui que Mc Cain ho ha fet millor del que s’esperaven doncs ens sortirà reforçat. Però que ningú es pensi que això està decidit, queda molt partit per jugar! Encara queden per passar moltes coses abans de que arribem el dia 4 de novembre.

Benvinguts!!!!

Avui, es crea aquest bloc de debat i reflexió política. Un bloc on majoritàriament escriuré sobre pre campanyes i campanyes electorals, o millor dit, sobre les estratègies que apliquen els partits per arribar a aconseguir els seus objectius. El nom del bloc és campanya permanent, perquè entenc que els partits polítics estan en campanya des de la mateixa nit electoral fins a la següent. En l’època de la TV i internet, cada cop és més visible aquesta campanya permanent. Fixeu-vos que a cada nit electoral a part dels discursos clàssics d’aquella nit, els partits ja comencen a fixar el seu missatge pels propers mesos o anys